És posible una evolució natural de coexistència entre una llengua minoritària i l'idioma dominant? Perquè cal mesures polítiques i educatives per protegir-la?
Es preveu que un 90% percent dels milers de llengües que es parlen al món estan condenades a l'extinció. El matemàtic Steven H. Strogatz va trobar una posible resposta a aquests interrogants, demostrant una vegada més la seva capacitat per connectar disciplines aparentment allunyades. Ha realitzat contribucions fonalmentals al camp de les xarxes complexes, com l'estudi del conegut fenomen del món petit en les xarxes socials, segons el qual pots contactar amb el president d'Estats Units només amb l'ajuda de 6 correus electrònics o amb sis encaixades de mans. Un amic escriu a un conegut que a la vegada coneix algú que... Seguint la mateixa idea, un actor pot arribar a conèixer qualsevol altre a través de pocs contactes, com podeu comprovar introduint el nom del vostre actor o actriu preferit al web de l'Oracle de Bacon.
Strogatz conjuntament amb Daniel Abrams, van publicar l'any 2003 a Nature un model matemàtic pioner que aporta una primera llavor a l'explicació del perquè de l'extinció de les llengues.
Segons el seu estudi, l'estatus social d'una llengua és el factor més rellevant per a la seva supervivència. El Quechua manté força parlants a Huanuco (Perú) però el seu baix estatus està provocant un canvi accelerat cap al castellà. Això pot conduir a la desafortunada situació de que els nens no es puguin comunicar amb els seus avis. Els gràfics que acompanyen l'article mostren una correlació entre el model i el descens històric del Quechua, i preveuen la pràctica desaparició d'aquesta llengua a Huanuco l'any 2030.
Per simplicitat els autors es basen en una població altament conectada, sense una estructura social o distribuida en l'espai definida. Sota aquesta premisa, si no intervenen altres factors per evitar-ho, dos llengües no poden coexistir de forma estable, perquè en l'interacció entre els parlants, una acaba portant a l'altra a l'extinció.
L'extinció és un fenòmen emergent que pot sorgir de forma inesperada en el nivell col.lectiu de la xarxa, obligant-nos a ser conscients que no es pot deduir el futur d'una llengua només analitzant els parlants a nivell individual, perquè és la interacció entre individus i la estructura de la xarxa la que dóna lloc a una coexistència o una situació destructiva. Cal distingir molt bé el nivel col.lectiu i individual, com ens passava amb els embussos de tràfic, que es mouen sorprenentment cap enrera, quan els conductors s'estan movent cap endavant.
Com evitar la desintegració? Els autors proposen el cas de Quebec com un exemple en que les mesures polítiques, educatives i de difusió retrasen el descens de l'ús del francés. Una extensió de la seva equació incorporant un feedback actiu a favor de la llengua minoritària, porta a una situació d'estabilització en que els dos idiomes poden coexistir.
El model de Abrams i Strogatz és una primera aproximació al fenòmen de l'extinció, i com a tal es pot desenvolupar més enllà i s'han de tenir en compte algunes consideracions adicionals. S'han publicat tot un seguit de models evolucionats on és te en compte l'estructura social i de distribució en l'espai de la població, i també es considera que hi ha d'altres factors sociològics clau a banda de l'estatus social d'una llengua, que s'han de tenir en compte. Les prediccions de totes aquestes simulacions, a l'igual que les de l'estudi inicial, s'han de relativitzar en el sentit que no podem reduir fàcilment a variables matemàtiques l'ampli ventall de factors sociològics que influeixen en una conversa. Tantmateix si que podem crear models on generem una determinada estructural social, identifiquem uns factors clau, incloem variables que ens permetin donar-li ventatja a una llengua sobre l'altra. És posible crear simulacions que incloguin o es pugui tenir en compte un cert grau d'indefinició, evitant un plantejament reduccionista que no faci compte de les complexitats de la sociolinguística.
Al respecte cal tenir sempre present alhora de considerar els resultats de les simulacions, la prevenció de que potser el model no serà capaç de ser predictiu. Encara estem a les becelores de poder establir models predictius i tampoc sabem si realment aquests són posibles. No obstant podrà ser explicatiu, i això és tant o més rellevant. Ens dirà per exemple que en una determinada població l'evolució natural conduiria a pràcticament l'extinció, i que la situació d'estabilitat entre dos llengües es producte de que estan influint factors a favor de l'idioma minoritari. Sabrem d'una manera aproximada que hi ha factors com pot ser la immersió lingüística a les escoles, que estan influint en els resultats. Jugant amb els paràmetres d'una simulació, podem obtenir una visió única de l'interacció entre els parlants, i podem estar segurs que ens sorgiran preguntes i raonaments que de cap altra manera no sorgirien.
En aquest sentit, he desenvolupat una petita simulació on-line que ens permetrà observar en primera línia com es produeix el canvi de llengües dins d'una xarxa social. Però això ja ho explicaré en el proper post ;)
Llegir més..
En els carrers de Xina es produeix de forma espontània un fenòmen d'inteligència colectiva molt simple i alhora elegant. Els ciclistes xinesos sovint no poden creuar les interseccions degut al tràfic de vehicles i la inexistència de semàfors, a risc d'inundar els hospitals d'atropellaments. Llavors el que pasa és que progressivament es junten suficients ciclistes esperant a creuar el carrer i per la força del nombre d'aquesta massa crítica, poden creuar aturant la resta de tràfic.
