tag:blogger.com,1999:blog-81640694363993510512024-02-08T04:10:18.724+01:00Fenòmens emergentsExtinció de llengües, vol d'estornells i embussos de tràficLluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.comBlogger18125tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-56773124727595114212008-10-04T21:31:00.002+02:002008-10-04T21:35:02.856+02:00Codi obert en clau biològicaEl codi obert existeix més enllà del món del software i això ens obre els ulls a una nova mirada sobre el compartir informació. Els primers éssers vius del planeta intercanviaven gens amb la mateixa facilitat que nosaltres compartim música per la xarxa. Era un univers de <a href="http://biblioweb.sindominio.net/s/view.php?CATEGORY2=5&ID=121">codi obert en clau genètica</a>. Posteriorment l'aparició de les espècies va conduir al tancament d'aquest codi i els organismes van deixar d'intercanviar informació genètica de forma promiscua. Ara, després de més de 3000 millions d'anys, estem obrint de nou el codi genètic a través de l'enginyeria genètica i aquesta disciplina emergent anomenada <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Synthetic_biology">biologia sintètica</a>. En el laboratori, gens d'un organisme es traspassen a d'altres éssers vius.<br />El darrer programa Redes de TVE-2 explica de forma visual tot aquest procés, aquesta nova perspectiva de contemplar l'evolució des de l'òptica de com els organismes intercanvien gens.<br /><center><br /><object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" height="381" width="505"><param name="quality" value="high"><param name="src" value="http://blip.tv/scripts/flash/showplayer.swf?enablejs=true&feedurl=http%3A%2F%2Fsmartplanet%2Eblip%2Etv%2Frss&file=http%3A%2F%2Fblip%2Etv%2Frss%2Fflash%2F1310365%3Freferrer%3Dblip%2Etv%26source%3D1&showplayerpath=http%3A%2F%2Fblip%2Etv%2Fscripts%2Fflash%2Fshowplayer%2Eswf"><embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://blip.tv/scripts/flash/showplayer.swf?enablejs=true&feedurl=http%3A%2F%2Fsmartplanet%2Eblip%2Etv%2Frss&file=http%3A%2F%2Fblip%2Etv%2Frss%2Fflash%2F1310365%3Freferrer%3Dblip%2Etv%26source%3D1&showplayerpath=http%3A%2F%2Fblip%2Etv%2Fscripts%2Fflash%2Fshowplayer%2Eswf" quality="high" height="381" width="505"></embed></object><br /></center>Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-53372531004732181122008-08-27T18:36:00.000+02:002008-08-27T18:38:02.323+02:00Construir i mantenir la Wikipedia: 100 millions d'hores<a href="http://flickr.com/photos/yatta/2284755738/"><img src="http://astramat.com/alife/fenomensemergents/fotos/incompatible_petita.jpg" border="0" /></a><br /><br />Durant dècades la gent s'ha passat una part important del seu temps lliure mirant la tele, i ara tot just s'ha obert una nova finestra a la participació gràcies a la xarxa. No obstant quan de temps dedica realment la gent a participar enlloc de simplement consumir?<br /><br />Quan de temps s'ha invertit, per posar un exemple, per <strong>construir i mantenir la Wikipedia</strong>?<br /><br />Doncs orientativament parlaríem de <strong>100 milions d'hores</strong> segons un càlcul d'aquest guru de les xarxes socials que és el Clay Shirky, que ha comptat amb la col.laboració de Martin Wattenberg d'IBM . Semblen moltes hores? Això no és res comparat amb els <strong>200.000 milions d'hores </strong>que només a Estats units es passa la gent veient la televisió, al cap de l'any. O els 100 milions d'hores que es passen en aquest país mirant anuncis els cap de setmana. La Wikipedia i altres projectes només recullen les engrunes del gran excedent de temps lliure del que disposa la gent. Shirky pensa que això ens indica que hi ha molt de camp per córrer per incrementar encara més la participació.<br /><br />Una nena de quatre anys se'n va al darrera de la televisió mentres el seus pares miren una pel.lícula i al cap d'una estona comença a tocar un dels cables. Els seus pares li pregunten que fa i ella respon “<strong><em>On és el ratolí?</em></strong>”.<br /><br />Si aquestes idees us semblen interessants, us recomano que llegiu l'article traduït per Andrés Bianciotto, <strong><a href="http://andresb.net/post/2008/05/gin-television-y-los-excedentes-sociales/">Ginebra, televisió i els excedents socials</a></strong>, escrit per Clay Shirky.Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-58279138602747682392008-07-21T21:26:00.002+02:002008-07-21T21:30:05.837+02:00Generador de núvols de paraules<a href="http://wordle.net/gallery/wrdl/79881/Fen%C3%B2mens_Emergents"><img src="http://astramat.com/alife/fenomensemergents/fotos/tag_cloud.jpg" border="0" /></a>Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-43423179787457901542008-07-20T12:16:00.009+02:002008-07-20T22:49:24.663+02:00El diari més ràpid del món<img src="http://astramat.com/alife/fenomensemergents/fotos/diari_auto_referent.jpg" border="0" /><br /><br />Vist a <a href="http://www.microsiervos.com/archivo/arte-y-diseno/el-periodico-mas-rapido-del-mundo.html">Microsiervos</a>. Un diari que s'actualitza instàntaniament, una fantàstica serp que es mossega la cua, una auto-referència amb un humor caústic, chapeau! Un diari així ara és ciencia ficció o tecnologia experimental, tan mateix algun dia serà una realitat a través d'alguna mena de <span style="font-weight: bold;">tinta electrònica</span> i/o <span style="font-weight: bold;">paper que sembla paper</span>, que fins i tot pot tenir l'inoblidable tacte d'un full, però que està pautat electrònicament i pot canviar la seva impressió. La informació arriba per <span style="font-style: italic;">wireless</span> o altres connexions inal.làmbriques. Em recorda a l'escena aquella de la peli del Spielberg, <span style="font-weight: bold;">Minority Report</span>, on un home al metro està llegint el USA TODAY i de cop canvia el diari, ensenyant la cara d'un pre-criminal, el policia(Tom cruise) que està sentat més endavant.<br /><br /><object height="335" width="400"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/GCQpMT_iL9U&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><embed src="http://www.youtube.com/v/GCQpMT_iL9U&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" height="335" width="400"></embed></object>Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-69626951591646507222008-07-09T17:28:00.005+02:002008-07-09T17:35:37.995+02:00Mòbils i semacodes<img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://astramat.com/alife/fenomensemergents/fotos/semacode.jpg" border="0" />Cada vegada més els mòbils poden percebre i interactuar amb el seu entorn a través d'un nombre creixent de sensors: bluetooth, càmera de fotos i GPS. Com diu <a href="http://tarina.blogging.fi/2008/06/30/mobile-wands/">Teemu Arina</a> en un post recent amb un vídeo fantàstic sobre l'evolució dels mòbils, converteixen al mòbil en una mena de vareta màgica que interactua. La càmera de fotos per posar un exemple, permet quelcom més que fer fotografies. Al fer una foto de quelcom equivalent als tradicionals codis de barres, el que es coneix amb el nom de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Semacode"><span style="font-weight:bold;">semacode</span></a>, es pot fer que automàticament el mòbil realitzi una acció. Entre aquestes accions es pot fer que ensenyi una plana web, afegeixi un contacte, afegeixi un event a l'agenda, envïi un SMS o faci una trucada. Reconeixereu fàcilment les imatges de semacodes per la seva fesomia similar a uns mots encreuats. <br />Això és justament el que pots fer amb la aplicació que acaba de treure Scanlife, disponible per a <span style="font-weight:bold;">70 models de mòbils diferents</span>. Si visiteu la plana web <span style="font-style:italic;">getscanlife.com</span> amb el vostre mòbil i us descarregueu l'aplicació, i <span style="font-weight:bold;">feu una foto al semacode d'aquest post</span>, us enviarà automàticament cap al web d'Antaviana. Jo ho he provat amb una Blackberry 8310 i m'ha funcionat perfectament, en el meu cas cal baixar la resolució de la càmera. Scanlife et permet crear-te gratuitament els teus codis de prova i dirigir-los cap a on vulguis, al bloc de <a href="http://www.techcrunch.com/2008/07/08/scanlife-barcode-scanning-for-the-21st-century-and-beyond/">Techcrunch</a> hi trobareu un codi d'invitació.Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-52083923923237731462008-06-29T23:04:00.003+02:002008-06-29T23:10:53.874+02:00Massa crítica: de com els ciclistes xinesos sobreviuen sense semàfors<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh6ctk1ZoCR2YVatkBFld4mL52hZ7MLnVxAb1jL8na06w9PJ7ETQTlWqGsQI4eg0hCg-SIhgybAeStrOrqQ4JGRnNg5QmBai3JEjdFThyphenhyphenBp76i90E4QB6BM-BLuqlq5FGyr7AQCwCkAGk/s1600-h/massa_critica_petita.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh6ctk1ZoCR2YVatkBFld4mL52hZ7MLnVxAb1jL8na06w9PJ7ETQTlWqGsQI4eg0hCg-SIhgybAeStrOrqQ4JGRnNg5QmBai3JEjdFThyphenhyphenBp76i90E4QB6BM-BLuqlq5FGyr7AQCwCkAGk/s320/massa_critica_petita.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217413532404041106" border="0" /></a>En els carrers de Xina es produeix de forma espontània un fenòmen d'<span style="font-weight: bold;">inteligència colectiva</span> molt simple i alhora elegant. Els ciclistes xinesos sovint no poden creuar les interseccions degut al tràfic de vehicles i la inexistència de semàfors, a risc d'inundar els hospitals d'atropellaments. Llavors el que pasa és que progressivament es junten suficients ciclistes esperant a creuar el carrer i per la força del nombre d'aquesta massa crítica, poden creuar aturant la resta de tràfic.<br /><br />Aquest concepte de <span style="font-weight: bold;"><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Critical_Mass">massa crítica</a></span> ha donat lloc des de llavors a celebracions ciclistes arreu del món, amb lemes com “<span style="font-weight: bold;">no bloquejem el tràfic, som el tràfic</span>”, on es reclama un major ús de la bici en les ciutats per reduïr totes les molèsties que provoca el tràfic motoritzat: contaminació, el soroll, els embussos, etc..Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-27809160235586111232008-06-22T12:07:00.007+02:002008-06-22T18:43:13.039+02:00És l'hora de la rellotgera cega<a href="http://flickr.com/photos/46355638@N00/2428845476/sizes/m/"><img src="http://astramat.com/alife/fenomensemergents/fotos/tren.jpg" border="0" /></a><br /><br />Deia Richard Dawkins en el Gen Egoista, un dels llibres més influents en el pensament científic i tecnològic dels darrers 40 anys, que som una mena de robots rebotits de material genètic al qual protegim del món exterior. Encara que gaudim de la capacitat de la lliure decisió, diu que en el fons pràcticament no som més que <span style="font-weight: bold;">taxistes dels nostres gens</span>, que competeixen entre ells en la lògica implacable de l'evolució.<br /><br />No obstant, l'evolució es pot observar des de molts nivells diferents.<br /><br />En la corrent principal de la biologia encara es segueix mantenint que el més assenyat és pensar que<span style="font-weight: bold;"> la selecció natural es produeix a nivell de l'individu</span> i no pas de gens.<br /><br />D'altra banda, el que representa un tercer sector en discòrdia, una minoria que defensen que <span style="font-weight: bold;">l'important és el grup</span> i no pas l'individualitat. D'alguna forma més subtil o matussera se'ls manté sota la sospita de voler recuperar alguna mena d'ideologia comunista ;)<br /><br />Finalment alguns biòlegs teòrics critiquen que del gen -que no és més un tros d'informació com ho pot ser aquest post- a l'individu hi ha un <span style="font-weight: bold;">salt conceptual insalvable</span>, podem comparar grups i individus, però no individus i gens, pertanyen a categories diferents. No es pot parlar d'un gen que lluita contra altres gens per la supervivència, com si fos una entitat viva, perquè només és informació.<br /><br />Estem davant d'un interrogant propi de l'observació entre nivells diferents. Ningú te la resposta, encara.<br /><br />Dedicat als <span style="font-style:italic;">taxistes de gens</span>.<br /><br />Només és un vehicle.<br />Una màquina cansada abans de ser intel.ligent.<br />L'encant d'una fàbrica decadent, a vista de tren.<br />Pujem al tren. Cantem el blues<br />de la màquina espatllada.<br />Cantem el blues de la inconsciència.<br />És l'hora de la rellotgera cega.Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-49473295131987153602008-06-21T10:00:00.010+02:002008-06-21T12:23:17.410+02:00Publicació i geoposicionament automàtic de fotos a Flickr a través del mòbil<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitSljWwkmhuIP0eVv_s0jnRl2rtoDVmtFcQ9R_d7E_eYk2dd-LQ9Qxl7Qdfo8zSjdfoUJJdqJTNMdQ1oUMd31xctqPg_qQ12quzENPRbNtiluIR3mnWoxpBJOV9aDUHpEIZxjZeRzEksU/s1600-h/borges_nicolas.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitSljWwkmhuIP0eVv_s0jnRl2rtoDVmtFcQ9R_d7E_eYk2dd-LQ9Qxl7Qdfo8zSjdfoUJJdqJTNMdQ1oUMd31xctqPg_qQ12quzENPRbNtiluIR3mnWoxpBJOV9aDUHpEIZxjZeRzEksU/s320/borges_nicolas.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5214260391423902626" border="0" /></a>Ahir vaig comprovar al meu mòbil el que crec que serà habitual en pocs anys en tots els dispositius amb càmara i GPS integrat. Fer una foto des del mòbil o la càmara, pujar-la automàticament a Flickr i el que realment em sembla interessant, el geoposicionament automàtic, és a dir que es llegeix la posició del GPS i s'envien les coordenades. Quan mires la foto al Flickr te la situa en un mapa. Donat l'<span style="font-weight: bold;">abaratiment progressiu dels xips GPS</span>, cada vegada serà més habitual que tots els dispositius en portin per defecte, i les seves aplicacions l'aprofitin també per defecte.<br /><br />Recordo fa un parell d'anys en una interessant xerrada del <a href="http://pjorge.com/">Pedro Jorge Romero</a> haver vist ja una demostració. Llavors com ell mateix explicava, tot plegat encara era manual i molt farragós, havent d'introduïr les coordenades a mà. Ara tot just Blackberry ha publicat el <span style="font-style: italic;">Flickr Photo Uploader </span>que ho permet fer tot de forma transparent i automatitzada.<br /><br />Quan la majoria de les fotos publicades a Internet portin geoposicionament, podràs buscar en un cercador totes les fotos que s'hagin publicat a la xarxa a la comarca de les Garrigues el darrer cap de setmana, per exemple a través del <span style="font-weight: bold;">geofeeds de Flickr</span>, que són RSS que publiquen també les coordenades associades a la imatge. Ara és posible fer el mateix sense GPS amb una solució alternativa, utilitzant només la cerca pels tags, però el resultat deixa sovint força que desitjar, com explicaré més endavant.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Com publicar fotos geoposicionades a Flickr des de la Blackberry</span><br /><span class="readmore"><br /><span style="font-weight: bold;">1</span>.Instal·lar-se el <span style="font-style: italic;">Flickr Photo Uploader</span>, posant http://www.blackberry.com/flickrdownload al navegador de la Blackberry.<br /><span style="font-weight: bold;">2</span>.Fer la foto<br /><span style="font-weight: bold;">3</span>.Si disposes del sistema de mapes de la Blackberry, et pots saltar aquest pas. Si no, fes clic sobre el Google Maps per agafar la teva posició.<br /><span style="font-weight: bold;">4</span>.Fes clic sobre el programa, elegir la foto, a <span style="font-style: italic;">Location</span> posar <span style="font-style: italic;">Where I am</span> i enviar.<br /><span style="font-weight: bold;">5</span>.Et voilà, al cap d'una estona la veuràs publicada sobre el teu mapa de fotos a Flickr, com pots veure en aquest <a href="http://www.flickr.com/photos/31125699@N00/2595379029/map/?view=users">exemple de prova </a>que realitzat en un interior, agafant les coordenades ja gravades a l'exterior.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Perquè les etiquetes són de vegades poc útils per a la cerca geogràfica</span><br /><br />Com sabeu, gentilesa de comunitats de llocs web com Flickr és possible disposar de RSS de cerca d’imatges sobre la comarca de les Garrigues, donat que els seus usuaris tenen a bo etiquetar les fotografies sota paraules clau com Garrigues o Les Borges Blanques. L’augment d’imatges cercables per aquesta via ha esdevingut espectacular, el <span style="font-weight: bold;">2005</span> hi havia al voltant de <span style="font-weight: bold;">500 fotos</span> i el 2006 ja disposaves pel cap baix de 1500. <span style="font-weight: bold;">L'any 2008 tot apunta que superarem de llarg les 8000 fotografies</span>. El problema és que es difícil garantir que una fotografia és de les Garrigues, ja que si algú etiqueta una imatge amb la paraula clau <span style="font-style: italic;">garrigues</span>, aquesta paraula no és ni de bon tros inequívoca. Si algú te el cognom de Garrigues, o es tracta de les Garrigues franceses, doncs també ens apareixerà en la nostra cerca. L’ús de cerques més complexes, incloent operadors, i/o amb agrupacions per relevància i afinitat, potser podria ser relativament útil. Estem davant d’un problema clàssic dels tags, de les folksonomies.<br /><br><br /><img src="http://astramat.com/alife/fenomensemergents/fotos/grafic_barres_fotos.jpg" border="0" /><br /><br /></span>Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-17830429514663031932008-06-18T21:35:00.005+02:002008-07-10T18:41:50.323+02:00La primera vegada<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://flickr.com/photos/florian_b/44227093/"><img style="cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBnXqSMBHJ_Uf3Hg3tq-prg_FBw0DQNH49z6RB5fFQNGfyCsez2RJVu2DKnaJ5yj7-Ui_i6t8mHXGlqDTEcb1rNwSg_E_ilzF_iT21FNtxKSoFabKwDN6w-ITmh7ShYyZbyQuM5EKt8pw/s320/book_petita.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5213679415561999938" border="0" /></a><br /><br />Seguint amb <span style="font-weight: bold;">la metàfora de les idees com a virus</span>. En un món com el nostre en que rebem milers d'impactes publicitaris al dia i sobredosis continuades d'informació de la xarxa i dels mitjans, cada vegada més, aixequem barreres per immunitzar-nos d'aquest excés, d'aquesta sobre-excitació neuronal. <span style="font-weight: bold;">Les idees necessiten llavors transformar-se en cavalls de troia per burlar les nostres defenses, aconseguir que obrim les portes de la nostra ment.</span> I si s'han guanyat la nostra confiança, han de saber aprofitar la primera incursió. Perquè la primera vegada sempre és la primera vegada.<br /><br /><br />Sí, sí, sí. Màquina espatllada<br />crec haver descobert un secret de tu<br />que ni els policies de la teva nit<br />poden descobrir - encara que<br />cada batec del teu cor els hi arribi<br />sobradament digitalitzat -<br /><br />No hi ha res com la primera infecció.<br /><br />Devores el virus sense saborejar-lo<br />o pot ser el virus et devora a tu.<br />plaer absolut que entra com un coet<br />rampell de satisfacció que se’n va<br />com els meus somnis<br /><br />Debades ressonen les alarmes<br />de les patrulles antivirus<br />quan la feram és a dins teu<br />i ja és tu, i tu ets ella,<br />en amorosa i tensa simbiosi.<br /><br />Ja la poden matar, ja,<br />que rebrotarà,<br />perquè el teu cos<br />només és un trosset<br />del seu<br /><br />Això sí.<br />Ningú com la teva pensalla sap que<br />la segona infecció s’ha de fer esperar<br />per a que sigui bona.<br /><br />Perquè si el virus és dels bons,<br />deixaràs que es retroalimenti<br />el seu gust en la teva boca.<br /><br />[ Bits aquàtics que flueixen suaument<br />inundant les capes més baixes<br />del teu software ]<br /><br />:-o h s íLluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-88703196475520763712008-06-16T18:22:00.005+02:002008-06-16T18:31:37.822+02:00Simulació de l'evolució del català on només el 15% dels habitants el parlen<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPbMDKf381uoW_lHhyphenhyphencO12XALCJhOg8byTNMAEXEMjG0W-ur6NoEL4_NfKfp-89NUXrBy0L1fIlsZl2lgBTN4NwX9xexUj4ERiIAp0n-CpH47H2MXXoAdhnQGQfaIXfk3hTEjYS51BoL8/s1600-h/simulacio.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPbMDKf381uoW_lHhyphenhyphencO12XALCJhOg8byTNMAEXEMjG0W-ur6NoEL4_NfKfp-89NUXrBy0L1fIlsZl2lgBTN4NwX9xexUj4ERiIAp0n-CpH47H2MXXoAdhnQGQfaIXfk3hTEjYS51BoL8/s320/simulacio.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206579429320288882" border="0" /></a>Que manté viu el català en una població on només el 15% dels habitants el parlen? Podem imaginar que hi ha tot un seguit de factors que ajuden a la resistència: la immersió linguïstica a les escoles, la defensa de la pròpia identitat, que la llengua mantingui el seu estatus social, mitjans de comunicació en català com TV3, etc..<br /><br />En la <a href="http://astramat.com/alife/canvi_llenguatge/">simulació</a> la forma de configurar aquests factors és donant un valor al botó <span style="font-style: italic;">Factors Sociològics</span>, amb el que indiquem que la llengua està rebent una ajuda positiva front al que seria l'evolució natural de la xarxa social. Per posar un exemple, si configurem aquest valor en 0.0325, la situació ja no deriva en una extinció, sinó que la llengua resisteix. Un resultat típic és després d'una lleugera davallada inicial, la evolució repunta fins a incrementar suament i estabilitzar-se finalment en uns punts per damunt del 15% inicial de parlants en català. Sovint és pot observar com es formen visualment dins de la xarxa, <span style="font-weight: bold;">grups de catalanoparlants que es reforcen entre ells</span>. En determinats casos podem observar com el percentatge de parlants creix fins arribar a un 30% de la població, i fins i tot més. Perquè en un casos el nombre de parlants s'estabilitza en un 18 o 19% i en d'altres pot arribar al 30? La raó radica en<span style="font-weight: bold;"> la estructura inicial de la xarxa social, que en cada simulació que fem, distribueix de forma diferent els parlants</span>. Els parlants interactuen i les influències en l'ús de la llengua que reben de les persones més properes com la familia o els amics, si es produeix o no cert grau d'agrupament, si existeixen enllaços de llarga distància amb d'altres comunitats, etc.. influeixen notablement en que acabin parlant un o altre idioma. Això pot donar a lloc a resultats sorprenents, perquè <span style="font-weight: bold;">la interacció que és produeix és molt complexa i rica en comportaments</span>, de forma que parlants que a primer cop d'ull semblaria que han de mantenir el català el deixen de parlar o a l'inversa.<br /><br /><span class="readmore"><br />Imaginem ara una població de 15% on el factor sociològic més determinant en la supervivència de la llengua és l'identitari, la defensa d'una identitat cultural. En aquest cas és ben evident que aquest factor només afecta als que ja són catalanoparlants, i més tangencialment a una part dels parlants de l'idioma dominant, ja que una part rellevant o la majoria d'aquests últims no compartiran aquests sentiments identitaris. Per defecte la variable Factors Sociològics s'aplica a tots els individus de la xarxa social, però modificant lleugerament el codi de la simulació podem fer que només s'apliqui als que ja són parlants en català i només parcialment, en major o menor grau, als parlants de l'idioma dominant. Vet aquí els <a href="http://astramat.com/alife/canvi_llenguatge/index_15_per_cent.html">resultats</a>.<br /></span>Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-66366759726616396052008-06-15T16:31:00.006+02:002008-06-15T20:22:36.492+02:00Professionals de la mutació<a href="http://flickr.com/photos/kansasphoto/2538102730/sizes/l/"><img src="http://astramat.com/alife/fenomensemergents/fotos/alice_petita.jpg" border="0" /></a><br /><br />Podem dir que el codi genètic defineix la personalitat d'un virus biològic, perquè no són més que ADN o ARN embolcallats d'un escut protector fet de proteïnes, i de vegades no són més que pur material genètic. Determinats virus com la grip muten la seva personalitat a un ritme frenètic, per això és fa tan difícil enxampar-los. La pregunta que sorgeix és... si muten tan freqüentment, deixen de ser el que eren?<br /><br />Ràpid ràpid..<br />canvia canvia!<br />com un virus<br />he de ser professional<br />de la esquizofrènia<br />per canviar ràpid i tornar<br />a ser jo mateix<br /><br /><span>Gairebé al límit del colapse<br /></span><span style="font-weight: bold;">he de córrer sense parar</span><br /><span style="font-weight: bold;">per seguir al mateix lloc</span><br />a risc d’estimbar-me<br />sempre a la corda fluixa<br />n’han de matar a molts com jo<br />per seguir sent jo mateix<br /><br />Què hi farem, no?Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-17998439836749158832008-06-12T23:20:00.002+02:002008-06-15T17:49:39.227+02:00Volare volare<a href="http://flickr.com/photos/pequenasuricata/775242987/sizes/o/"><img src="http://astramat.com/alife/fenomensemergents/fotos/vull_volar2_petita.jpg" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-weight: bold;">S'ha comparat sovint les idees als virus</span>, ja que semblen contagiar-se d'una forma epidèmica, salvant les resistències del nostre diguem-ne sistema immunitari mental. D'aquesta analogia en va nèixer la <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Memetics">memètica</a> de Richard Dawkins, que actualment s'ha quedat en una via morta, com a teoria que intenta explicar la transmissió cultural. I no sabem amb exactitud en quin sentit es pot salvar. Tot i això, aquesta metàfora ha fet fortuna en la cultura popular. I de fet alguna cosa deu tenir d'interessant, perquè realment sofrim contagis i pandèmies en el territori de les idees.<br /><br />Dedico les següents línies a les bones idees, a aquests metaforics virus culturals que t'entren al cervell com un bon chute als yonquis de Trainspotting. Al desig de tenir suficient memòria com per acollir-les i executar-les en tota la seva profunditat. I a la Melissa, que era un virus de macro de Word que no era res de l'altre món, però del que em va agradar el nom.<br /><br />Vull volar, gaudir de memòria il.limitada<br /><br />Onejar, sentir el suau vertigen de la realitat<br />sota la llum d’una pluja de bits<br /><br />Extranyament enfocada,<br />desconeguda, juganera<br />sí, desproveïda de grisos aburrits<br /><br />Vull volar, xutant-me una Melissa!Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-11890193768523398212008-06-12T23:10:00.004+02:002008-06-12T23:15:45.884+02:00Incompatible<a href="http://flickr.com/photos/yatta/2284755738/"><img src="http://astramat.com/alife/fenomensemergents/fotos/incompatible_petita.jpg" border="0" /></a><br /><br />Dedicat als moments en que <span style="font-weight:bold;">les màquines se senten tristes</span>.<br /><br />Sóc incompatible<br />milers de petits programes<br />es penjen sota la meva pell<br />el sistema s’alenteix<br />les entrades es colapsen<br />i jo no hi puc fer res<br />i he perdut l’esperança.Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-54142555974408916412008-06-11T16:23:00.011+02:002008-06-11T18:15:53.539+02:00De com provocar un embús de tràfic sense causa aparent<object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Suugn-p5C1M&hl=es"><embed src="http://www.youtube.com/v/Suugn-p5C1M&hl=es" type="application/x-shockwave-flash" height="344" width="425"></embed></object><br /><br />Aprofitant el singular vídeo que ha deixat en un comentari el Jordi Calvís, seguim parlant sobre les <span style="font-weight: bold;">confusions entre nivells emergents</span>. Es tracta aquesta volta d'uns investigadors japonesos que en una pista circular amb 22 vehicles han aconseguit provocar embussos de tràfic que no tenen una causa aparent. Sovint es pensa que la causa dels embussos són colls d'ampolla, accidents o obres. En el nostre pensament línial, <span style="font-weight: bold;">hom dedueix que allò que passa en el nivell col.lectiu, ha de ser degut a alguna causa palpable i definida com l'accident</span>. La realitat que demostra aquest vídeo és que la causa pot ser simplement lleugeres variacions de velocitat. En la seva <a href="http://www.iop.org/EJ/abstract/1367-2630/10/3/033001/">investigació</a> suggereixen que aquestes fluctuacions poden propagar-se fins al punt de provocar un embús de tràfic monumental quilòmetres més enrera. Confien en trobar el punt de densitat de tràfic crítica a partir de la qual es formen els embussos. La <a href="http://arxiv.org/PS_cache/adap-org/pdf/9502/9502004v1.pdf#page=10">paradoxa</a> és que millorant la fluidesa del tràfic apropant-nos a aquest llindar crític, gràcies per exemple a l'incorporació d'ordinadors en els vehicles, més subtils poden ser les variacions de velocitat que acabin provocant l'embús. Això ens recorda vagament a la metàfora de la papallona de Lorenz, que en el seu batre les ales és capaç de provocar una tormenta a l'altra punta del món. El meteoròleg Edward Lorenz al.ludia a la extraordinària sensibilitat que pot mostrar el clima a ínfims canvis en les condicions inicials. Perquè se'ns fa tan díficil creure que un canvi aparentment trivial en les condicions atmosfèriques pugui provocar un efecte tan considerable? <span style="font-weight: bold;">Tots aquests pensaments línials estan conectats, necessitem pensar que tots els nivells del més gran al més petit, tenen una continuitat en el comportament, les mateixes regles de joc</span>. La cadena causal és la mateixa per la qual es pensava que el món a nivell microscòpic es comportava idènticament al món macroscòpic dels àtoms, i tot es tallava sota el patró de la física newtoniana. Fins que va arribar la física quàntica i va demostrar que les partícules subatòmiques mostren comportaments que sovint no tenen res a veure amb el món de mida humana en el que estem acostumats a viure. Encara avui en dia ens resistim a aceptar-ho qualificant aquests fenòmens amb l'adjectiu d'extranys, com si pertanyessin a un altre univers.<br /><span class="readmore"><br /><span style="font-weight: bold;">El paral.lelisme amb la física</span> és interessant perquè justament, com es menciona en l'estudi, els embussos de tràfic són ampliament estudiats dels anys 90 ençà com a sistemes de partícules, on la interacció d'aquestes partícules en el nivell micro pot provocar un dràstic efecte no-linial en el nivell macro que és l'embús. I de fet, podem comprovar que l'estudi d'aquests investigadors japonesos s'ha publicat en el <a href="http://www.iop.org/EJ/abstract/1367-2630/10/3/033001/">New Journal of Physics</a>.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Vivim una època en que els fenòmens col.lectius on es produeix una interacció no linial i descentralitzada ens desconcerten completament</span>. No sabem molt bé com és posible que fructifiqui la Wikipedia o els grans projectes de programari lliure. Molta gent es sorpren que de l'aparent caos wikipedaire o del basar del codi lliure com en diria l'Eric Raymond, en sorgeixi quelcom que mostra com a mínim un cert nivell d'ordre, i en molts casos una arquitectura robusta. Anem a palpentes intentant deduir -emprant les mateixes regles amb les que jutjem els comportaments individuals- aquest fenòmens col.lectius, sense donar-nos compte que <span style="font-weight: bold;">en els jocs de pati del nivell col.lectiu sorgeixen noves regles</span>.<br /><br />Deu n'hi dó el que donen de si els embussos de tràfic, eh?<br /></span>Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-87294221637229186502008-06-08T14:12:00.003+02:002008-06-08T22:00:48.220+02:00Simulació de l'evolució del nombre de parlants en català en una població: una primera aproximació<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPbMDKf381uoW_lHhyphenhyphencO12XALCJhOg8byTNMAEXEMjG0W-ur6NoEL4_NfKfp-89NUXrBy0L1fIlsZl2lgBTN4NwX9xexUj4ERiIAp0n-CpH47H2MXXoAdhnQGQfaIXfk3hTEjYS51BoL8/s1600-h/simulacio.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPbMDKf381uoW_lHhyphenhyphencO12XALCJhOg8byTNMAEXEMjG0W-ur6NoEL4_NfKfp-89NUXrBy0L1fIlsZl2lgBTN4NwX9xexUj4ERiIAp0n-CpH47H2MXXoAdhnQGQfaIXfk3hTEjYS51BoL8/s320/simulacio.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206579429320288882" border="0" /></a>Continuant l'<a href="http://fenomensemergents.blogspot.com/2008/06/perqu-cal-mesures-poltiques-i.html">anterior post</a>, us presento una primera aproximació -encara a les becelores- d'una petita <a href="http://astramat.com/alife/canvi_llenguatge/" target="_blank"><span style="font-weight: bold;">simulació</span></a> d'una xarxa social visible on-line. En aquesta xarxa es produeix segons els paràmetres que modifiquem, una evolució dels parlants en català i castellà en una determinada població, inspirant-me en l'article d'Strogatz i Abrams que he explicat. Els resultats s'han d'interpretar amb la cautela que ja explicava en l'anterior post i que detallaré més endavant, pensant en que el model <span style="font-weight: bold;">és </span><span style="font-weight: bold;">més un generador de pensament sobre l'evolució del nombre de parlants d'una llengua</span><span style="font-weight: bold;"> </span><span>que no pas un sistema de predicció exacte</span>.<br /><a href="http://astramat.com/alife/canvi_llenguatge/" targer="_blank"><br />Si hi voleu fer un cop d'ull ràpid</a>, només cal que feu clic sobre <span style="font-style: italic;">Configurar</span> i seguidament sobre <span style="font-style: italic;">Som-hi</span>. En color negre apareixen els catalanoparlants i en blanc els parlants en castellà. El gràfic de la part inferior us mostrarà l'augment o davallada de parlants en català respecte al percentatge inicial. És força útil picar sobre el botó de <span style="font-style: italic;">Estructura Xarxa</span>, per visualitzar l'estructura social d'una forma més diàfana. Observarem com configurant, a tall d'exemple, un 40% de parlants en català, i sense factors polítics i educatius que ajudin a la nostra llengua, la majoria de parlants canvien al castellà. <span style="font-weight: bold;">Només aconsegueixen resistir petits grups en que els catalanoparlants es reforcen mutuament.</span><br />Que passaria si no existís aquest reforç grupal i els catalanoparlants es trobessin encara més dispersos? Si configurem de nou la simulació amb el nou percentatge de parlants en català reduït, per exemple, al 15%, dispersant els parlants, es pot arribar a una extinció. La simulació ens mostra que l'evolució d'una llengua minoritària pot ser un exemple molt interessant de nivells emergents.<br /><br /><span class="readmore"><br />Analitzem la simulació en més detall. Es tracta d'una adaptació de Language Change de Uri Willensky, que en el seu cas està a orientat a estudiar els canvis gramaticals dins d'una llengua i que aquí li conferim un nou context. La majoria de paràmetres i estructura d'aquest model són, degudament adaptats, aplicables al model que explico a continuació. Com a idees noves respecte a l'ecuació de l'article esmentat de Nature, i seguint novament les idees d'Strogatz en xarxes socials, he incorporat un model de xarxa social. Altres simulacions també incideixen en la necessitat d'introduir una estructura social i/o espacial. Una idea fonamental radica en que <span style="font-weight: bold;">no tots els individus d'una població tenen el mateix nombre de connexions socials i això determina l'estructura de la xarxa</span>. N'hi ha per exemple que en tenen moltes i que són <span style="font-style: italic;">hubs</span>, ponts que conecten diferents comunitats en una mateixa població. D'altres en tenen molts poques i estan pràcticament aillats. L'estructura de la xarxa pot influir notablement en el fenòmens que es puguin donar en el nivell col.lectiu emergent de l'interacció entre els parlants. Concretament, la xarxa es construeix sobre el que es coneix com a enllaç preferencial.<br /><br />D'altra banda, en el model de l'article esmentat es considera com a factor clau l'estatus social d'un idioma. En la meva simulació són dos els conceptes clau -a banda de l'estructura social-, el <span style="font-style: italic;">Llindar</span> a partir del qual un parlant canvia d'idioma i <span style="font-style: italic;">Factors Sociològics</span>.<br /><br />El concepte de <span style="font-weight: bold;">Llindar</span> es basa en que un parlant dins del seu entorn local, està influit per l'idioma que parlen les persones més rellevants del seu entorn. La variable determina el % de parlants necessari en la xarxa social d'un individu per a que es produeixi el canvi d'idioma. En color vermell més clar o més fosc, es visualitza l'efecte de transició d'una llengua a l'altra.<br /><br />D'altra banda, el concepte de <span style="font-weight: bold;">Factors Sociològics</span> té com a objectiu evitar el reduccionisme de tots els aspectes de la simulació a variables matemàtiques. Enlloc de crear variables específiques per aquells factors sociolinguístics que es considerin clau, com poden ser l'estatus social, l'immersió lingüística o d'altres, i intentar-los mesurar d'una forma objectiva, simplement he considerat una sola variable que permet modificar l'evolució natural de la xarxa social introduint una tendència favorable al català. Això resta capacitat predictiva a la simulació, però li fa guanyar d'explicativa i sobretot evita restringir-nos a un sol factor com l'estatus social i el risc de convertir en xifres exactes allò que potser no es pot convertir.<br /></span>Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-84569154338291853282008-06-08T01:49:00.009+02:002008-06-08T13:44:31.514+02:00Benvolgut director d'Air Berlin: algunes dades objectives<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://flickr.com/photos/dlisbona/412910182/sizes/s/"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQjb2ffTtwGSj9g2wIVSXWjW01uR9-osWALa_tMWpRcTAJpYH9q1L2Hvje1lWgvFMM92MXcpU70HjGtTxCwBCIMyqX7NEMZPHZ_3NLvVJmZxr0LD0tHIqpq9YFTpylbV6Rrcqex-cR27M/s320/air_berlin.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5209463937299224818" border="0" /></a><br />Llegint l'article del director d'Air Berlin, dóna la impressió que el castellà a les Illes es troba pràcticament en vies d'extinció. M'agradaria contestar molt sucintament al nostre amic Hunold, només reflectint algunes dades objectives. En l'<a href="http://www6.gencat.net/llengcat/socio/estadistica.htm#territoris">enquesta</a> sobre usos linguïstics a les Illes de l'any 2004, en la població de 65 anys i més, el nombre de parlants en català gairebé triplica als que parlen castellà. En canvi <span style="font-weight: bold;">en la població de 15 a 29 anys es produeix un canvi dramàtic, el nombre de parlants en castellà gairebé dobla al que parla català</span>. Qualsevol persona de qualsevol país del món pot interpretar objectivament aquestes dades i arribar a conclusions. I pensar en l'<a href="http://fenomensemergents.blogspot.com/2008/06/perqu-cal-mesures-poltiques-i.html">article d'Abrams i Strogatz</a>.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM8iI2GTqNPHlJO10U4IT8C5Dz17P1PH1YW-k_eTcaix49-vuyTxkEcGpjz0uUx2XWVlM-IIqxygj2KQ9rDpyH9QYZnRkf-GwiUGsyCpUodm7Im2tWoz00pSUbERUvW25ZNfwie96XDeA/s1600-h/illes.jpg"><img style="cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM8iI2GTqNPHlJO10U4IT8C5Dz17P1PH1YW-k_eTcaix49-vuyTxkEcGpjz0uUx2XWVlM-IIqxygj2KQ9rDpyH9QYZnRkf-GwiUGsyCpUodm7Im2tWoz00pSUbERUvW25ZNfwie96XDeA/s320/illes.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5209465957819833490" border="0" /></a>Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-2703176040173263182008-06-07T14:06:00.000+02:002008-06-07T15:57:26.233+02:00Perquè cal mesures polítiques i educatives per protegir una llengua? La extinció d'un idioma com a fenomen emergent.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiegc2sdq9qb9dMhzrEVDlYp_SyCBxtS4wxcDMVvwpGf1rh-3Jfsiv4LYhknhw9GCgLOQ0L0OcoiLPmZlW7d4gmE8WGH-0f75_LotUydzz2rExC02xfSciDIqw6nAlkB3E5WpgqDPNqRJY/s1600-h/372050818_f874991d2d_m.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiegc2sdq9qb9dMhzrEVDlYp_SyCBxtS4wxcDMVvwpGf1rh-3Jfsiv4LYhknhw9GCgLOQ0L0OcoiLPmZlW7d4gmE8WGH-0f75_LotUydzz2rExC02xfSciDIqw6nAlkB3E5WpgqDPNqRJY/s320/372050818_f874991d2d_m.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206558989570927170" border="0" /></a><br />És posible una evolució natural de coexistència entre una llengua minoritària i l'idioma dominant? Perquè cal mesures polítiques i educatives per protegir-la?<br /><br />Es preveu que un 90% percent dels milers de llengües que es parlen al món estan condenades a l'extinció. El matemàtic Steven H. Strogatz va trobar una posible resposta a aquests interrogants, demostrant una vegada més la seva capacitat per connectar disciplines aparentment allunyades. Ha realitzat contribucions fonalmentals al camp de les xarxes complexes, com l'estudi del conegut fenomen del món petit en les xarxes socials, segons el qual pots contactar amb el president d'Estats Units només amb l'ajuda de 6 correus electrònics o amb sis encaixades de mans. Un amic escriu a un conegut que a la vegada coneix algú que... Seguint la mateixa idea, un actor pot arribar a conèixer qualsevol altre a través de pocs contactes, com podeu comprovar introduint el nom del vostre actor o actriu preferit al web de l'<a href="http://oracleofbacon.org/">Oracle de Bacon</a>.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Strogatz conjuntament amb Daniel Abrams, van publicar l'any 2003 a Nature un <a href="http://www.tam.cornell.edu/tam/cms/manage/upload/Strogatz_20language_death.pdf">model matemàtic pioner</a> que aporta una primera llavor</span> a l'explicació del perquè de l'extinció de les llengues.<br /><br /><span class="readmore"><br />Segons el seu estudi, l'estatus social d'una llengua és el factor més rellevant per a la seva supervivència. El <span style="font-weight: bold;">Quechua</span> manté força parlants a Huanuco (Perú) però el seu baix estatus està provocant un canvi accelerat cap al castellà. Això pot conduir a la desafortunada situació de que els nens no es puguin comunicar amb els seus avis. Els gràfics que acompanyen l'article mostren una correlació entre el model i el descens històric del Quechua, i preveuen la pràctica desaparició d'aquesta llengua a Huanuco l'any 2030.<br /><br />Per simplicitat els autors es basen en una població altament conectada, sense una estructura social o distribuida en l'espai definida. Sota aquesta premisa, si no intervenen altres factors per evitar-ho, dos llengües no poden coexistir de forma estable, perquè en l'interacció entre els parlants, una acaba portant a l'altra a l'extinció.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">L'extinció és un fenòmen emergent que pot sorgir de forma inesperada en el nivell col.lectiu de la xarxa, obligant-nos a ser conscients que no es pot deduir el futur d'una llengua només analitzant els parlants a nivell individual</span>, perquè és la interacció entre individus i la estructura de la xarxa la que dóna lloc a una coexistència o una situació destructiva. Cal distingir molt bé el nivel col.lectiu i individual, com ens passava amb els embussos de tràfic, que es mouen sorprenentment cap enrera, quan els conductors s'estan movent cap endavant.<br /><br />Com evitar la desintegració? Els autors proposen el cas de <span style="font-weight: bold;">Quebec</span> com un exemple en que les mesures polítiques, educatives i de difusió retrasen el descens de l'ús del francés. Una extensió de la seva equació incorporant un feedback actiu a favor de la llengua minoritària, porta a una situació d'estabilització en que els dos idiomes poden coexistir.<br /><br />El model de Abrams i Strogatz és una primera aproximació al fenòmen de l'extinció, i com a tal es pot desenvolupar més enllà i s'han de tenir en compte algunes consideracions adicionals. S'han publicat tot un seguit de models evolucionats on és te en compte l'estructura social i de distribució en l'espai de la població, i també es considera que hi ha d'altres factors sociològics clau a banda de l'estatus social d'una llengua, que s'han de tenir en compte. <span style="font-weight: bold;">Les prediccions</span> de totes aquestes simulacions, a l'igual que les de l'estudi inicial, <span style="font-weight: bold;">s'han de relativitzar </span>en el sentit que no podem reduir fàcilment a variables matemàtiques l'ampli ventall de factors sociològics que influeixen en una conversa. Tantmateix si que podem crear models on generem una determinada estructural social, identifiquem uns factors clau, incloem variables que ens permetin donar-li ventatja a una llengua sobre l'altra. És posible crear simulacions que incloguin o es pugui tenir en compte un cert grau d'indefinició, <span style="font-weight: bold;">evitant un plantejament reduccionista que no faci compte de les complexitats de la sociolinguística.</span><br /><br />Al respecte cal tenir sempre present alhora de considerar els resultats de les simulacions, la prevenció de que potser el model no serà capaç de ser predictiu. Encara estem a les becelores de poder establir models predictius i tampoc sabem si realment aquests són posibles. No obstant <span style="font-weight: bold;">podrà ser explicatiu</span>, i això és tant o més rellevant. Ens dirà per exemple que en una determinada població l'evolució natural conduiria a pràcticament l'extinció, i que la situació d'estabilitat entre dos llengües es producte de que estan influint factors a favor de l'idioma minoritari. Sabrem d'una manera aproximada que hi ha factors com pot ser la immersió lingüística a les escoles, que estan influint en els resultats. Jugant amb els paràmetres d'una simulació, podem obtenir una visió única de l'interacció entre els parlants, i podem estar segurs que ens sorgiran <span style="font-weight: bold;">preguntes i raonaments que de cap altra manera no sorgirien</span>.<br /><br />En aquest sentit, he desenvolupat una <span style="font-weight: bold;">petita simulació on-line</span> que ens permetrà observar en primera línia com es produeix el canvi de llengües dins d'una xarxa social. Però això ja ho explicaré en el proper post ;)<br /></span>Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8164069436399351051.post-7641319197104830002008-06-07T12:52:00.002+02:002008-06-11T09:30:06.201+02:00Embussos de tràfic que es mouen cap enrera?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqnoLowYv5ur_0KD3ylIl0C8XSzYPOp8OoTJx9j4GlrXY0MpanXOvHgZGZViDvQSc8D7rLQq8jFtB7fMqwtkGycfyX5xxQK9Wua9Vh2dIOUNS8POO-WIWnn2q1u1QFtt8y7XXt9v5G1R8/s1600-h/trafic_ovelles.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqnoLowYv5ur_0KD3ylIl0C8XSzYPOp8OoTJx9j4GlrXY0MpanXOvHgZGZViDvQSc8D7rLQq8jFtB7fMqwtkGycfyX5xxQK9Wua9Vh2dIOUNS8POO-WIWnn2q1u1QFtt8y7XXt9v5G1R8/s320/trafic_ovelles.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206566059087096418" border="0" /></a><br />Com explicar el concepte de <a href="http://bloc.antaviana.cat/wp-content/uploads/2007/02/inteligencia-colectiva.pdf">nivell emergent</a>, on el nivell col.lectiu mostra comportaments diferents respecte del nivell dels individus? El millor exemple que conec per a dilucidar-ho intuïtivament són els models informàtics dels embussos de tràfic, que il.lustren visualment les diferencies entre els comportaments de nivell de l’embús de tràfic i el nivell individual de cadascun dels agents que formen aquest grup, els vehicles. Si observeu aquest peculiar <a style="font-weight: bold;" href="http://vwisb7.vkw.tu-dresden.de/%7Etreiber/MicroApplet">simulador de tràfic de vehicles</a> i feu clic sobre el botó "1. Ring Road" podreu apreciar que si els vehicles es mouen cap endavant, els embussos de tràfic que es produeixen, el fenòmen mergent resultant d’observar aquests mateixos vehicles a nivell global com un bloc, es mouen cap enrera.<br />Fins i tot els experts cauen en confusions entre nivells. <a href="http://ccl.northwestern.edu/papers/levels/levels.html">Explica Mikel Resnik</a>, el creador de l’entorn Starlogo i un gran divulgador de les simulacions com a eina pedagògica, que dos investigadors en cibernètica discutien sobre una simulació d’embussos de tràfic. No es van mostrar gens sorpresos perquè els embussos es mogueren cap enrera, donat que coneixien bé aquest fenomen. No obstant, un dels investigadors li va dir a l’altre “Saps que he sentit dir que aquesta és la raó per la que hi tants accidents en les autopistes de Los Angeles. Els embussos es mouen cap enrera i i els vehicles es mouen cap endavant, de forma que hi ha molts accidents”. L’altre investigador es va quedar pensatiu durant moment i va dir: “Un moment si us plau, guaita el que et vaig a dir. <span style="font-weight: bold;">Els cotxes topen contra altres cotxes, no contra embussos de tràfic</span>”. El primer investigador havia confós els dos nivells barrejant inapropiadament cotxes i embussos de tràfic. Es van passar mitja hora intentant resoldre el problema.Lluís Guiuhttp://www.blogger.com/profile/11786943274909579751noreply@blogger.com2