<body><script type="text/javascript"> function setAttributeOnload(object, attribute, val) { if(window.addEventListener) { window.addEventListener('load', function(){ object[attribute] = val; }, false); } else { window.attachEvent('onload', function(){ object[attribute] = val; }); } } </script> <div id="navbar-iframe-container"></div> <script type="text/javascript" src="https://apis.google.com/js/platform.js"></script> <script type="text/javascript"> gapi.load("gapi.iframes:gapi.iframes.style.bubble", function() { if (gapi.iframes && gapi.iframes.getContext) { gapi.iframes.getContext().openChild({ url: 'https://www.blogger.com/navbar.g?targetBlogID\x3d8164069436399351051\x26blogName\x3dFen%C3%B2mens+emergents\x26publishMode\x3dPUBLISH_MODE_BLOGSPOT\x26navbarType\x3dBLUE\x26layoutType\x3dCLASSIC\x26searchRoot\x3dhttps://fenomensemergents.blogspot.com/search\x26blogLocale\x3dca\x26v\x3d2\x26homepageUrl\x3dhttp://fenomensemergents.blogspot.com/\x26vt\x3d-4106074681537438256', where: document.getElementById("navbar-iframe-container"), id: "navbar-iframe" }); } }); </script>

Fenòmens emergents

Extinció de llengües, vol d'estornells i embussos de tràfic

 

Codi obert en clau biològica

El codi obert existeix més enllà del món del software i això ens obre els ulls a una nova mirada sobre el compartir informació. Els primers éssers vius del planeta intercanviaven gens amb la mateixa facilitat que nosaltres compartim música per la xarxa. Era un univers de codi obert en clau genètica. Posteriorment l'aparició de les espècies va conduir al tancament d'aquest codi i els organismes van deixar d'intercanviar informació genètica de forma promiscua. Ara, després de més de 3000 millions d'anys, estem obrint de nou el codi genètic a través de l'enginyeria genètica i aquesta disciplina emergent anomenada biologia sintètica. En el laboratori, gens d'un organisme es traspassen a d'altres éssers vius.
El darrer programa Redes de TVE-2 explica de forma visual tot aquest procés, aquesta nova perspectiva de contemplar l'evolució des de l'òptica de com els organismes intercanvien gens.




Llegir més..

 
 

Construir i mantenir la Wikipedia: 100 millions d'hores



Durant dècades la gent s'ha passat una part important del seu temps lliure mirant la tele, i ara tot just s'ha obert una nova finestra a la participació gràcies a la xarxa. No obstant quan de temps dedica realment la gent a participar enlloc de simplement consumir?

Quan de temps s'ha invertit, per posar un exemple, per construir i mantenir la Wikipedia?

Doncs orientativament parlaríem de 100 milions d'hores segons un càlcul d'aquest guru de les xarxes socials que és el Clay Shirky, que ha comptat amb la col.laboració de Martin Wattenberg d'IBM . Semblen moltes hores? Això no és res comparat amb els 200.000 milions d'hores que només a Estats units es passa la gent veient la televisió, al cap de l'any. O els 100 milions d'hores que es passen en aquest país mirant anuncis els cap de setmana. La Wikipedia i altres projectes només recullen les engrunes del gran excedent de temps lliure del que disposa la gent. Shirky pensa que això ens indica que hi ha molt de camp per córrer per incrementar encara més la participació.

Una nena de quatre anys se'n va al darrera de la televisió mentres el seus pares miren una pel.lícula i al cap d'una estona comença a tocar un dels cables. Els seus pares li pregunten que fa i ella respon “On és el ratolí?”.

Si aquestes idees us semblen interessants, us recomano que llegiu l'article traduït per Andrés Bianciotto, Ginebra, televisió i els excedents socials, escrit per Clay Shirky.


Llegir més..

 
 

Generador de núvols de paraules

 
 

El diari més ràpid del món



Vist a Microsiervos. Un diari que s'actualitza instàntaniament, una fantàstica serp que es mossega la cua, una auto-referència amb un humor caústic, chapeau! Un diari així ara és ciencia ficció o tecnologia experimental, tan mateix algun dia serà una realitat a través d'alguna mena de tinta electrònica i/o paper que sembla paper, que fins i tot pot tenir l'inoblidable tacte d'un full, però que està pautat electrònicament i pot canviar la seva impressió. La informació arriba per wireless o altres connexions inal.làmbriques. Em recorda a l'escena aquella de la peli del Spielberg, Minority Report, on un home al metro està llegint el USA TODAY i de cop canvia el diari, ensenyant la cara d'un pre-criminal, el policia(Tom cruise) que està sentat més endavant.


Llegir més..

 
 

Mòbils i semacodes

Cada vegada més els mòbils poden percebre i interactuar amb el seu entorn a través d'un nombre creixent de sensors: bluetooth, càmera de fotos i GPS. Com diu Teemu Arina en un post recent amb un vídeo fantàstic sobre l'evolució dels mòbils, converteixen al mòbil en una mena de vareta màgica que interactua. La càmera de fotos per posar un exemple, permet quelcom més que fer fotografies. Al fer una foto de quelcom equivalent als tradicionals codis de barres, el que es coneix amb el nom de semacode, es pot fer que automàticament el mòbil realitzi una acció. Entre aquestes accions es pot fer que ensenyi una plana web, afegeixi un contacte, afegeixi un event a l'agenda, envïi un SMS o faci una trucada. Reconeixereu fàcilment les imatges de semacodes per la seva fesomia similar a uns mots encreuats.
Això és justament el que pots fer amb la aplicació que acaba de treure Scanlife, disponible per a 70 models de mòbils diferents. Si visiteu la plana web getscanlife.com amb el vostre mòbil i us descarregueu l'aplicació, i feu una foto al semacode d'aquest post, us enviarà automàticament cap al web d'Antaviana. Jo ho he provat amb una Blackberry 8310 i m'ha funcionat perfectament, en el meu cas cal baixar la resolució de la càmera. Scanlife et permet crear-te gratuitament els teus codis de prova i dirigir-los cap a on vulguis, al bloc de Techcrunch hi trobareu un codi d'invitació.


Llegir més..

 
 

Massa crítica: de com els ciclistes xinesos sobreviuen sense semàfors

En els carrers de Xina es produeix de forma espontània un fenòmen d'inteligència colectiva molt simple i alhora elegant. Els ciclistes xinesos sovint no poden creuar les interseccions degut al tràfic de vehicles i la inexistència de semàfors, a risc d'inundar els hospitals d'atropellaments. Llavors el que pasa és que progressivament es junten suficients ciclistes esperant a creuar el carrer i per la força del nombre d'aquesta massa crítica, poden creuar aturant la resta de tràfic.

Aquest concepte de massa crítica ha donat lloc des de llavors a celebracions ciclistes arreu del món, amb lemes com “no bloquejem el tràfic, som el tràfic”, on es reclama un major ús de la bici en les ciutats per reduïr totes les molèsties que provoca el tràfic motoritzat: contaminació, el soroll, els embussos, etc..


Llegir més..

 
 

És l'hora de la rellotgera cega



Deia Richard Dawkins en el Gen Egoista, un dels llibres més influents en el pensament científic i tecnològic dels darrers 40 anys, que som una mena de robots rebotits de material genètic al qual protegim del món exterior. Encara que gaudim de la capacitat de la lliure decisió, diu que en el fons pràcticament no som més que taxistes dels nostres gens, que competeixen entre ells en la lògica implacable de l'evolució.

No obstant, l'evolució es pot observar des de molts nivells diferents.

En la corrent principal de la biologia encara es segueix mantenint que el més assenyat és pensar que la selecció natural es produeix a nivell de l'individu i no pas de gens.

D'altra banda, el que representa un tercer sector en discòrdia, una minoria que defensen que l'important és el grup i no pas l'individualitat. D'alguna forma més subtil o matussera se'ls manté sota la sospita de voler recuperar alguna mena d'ideologia comunista ;)

Finalment alguns biòlegs teòrics critiquen que del gen -que no és més un tros d'informació com ho pot ser aquest post- a l'individu hi ha un salt conceptual insalvable, podem comparar grups i individus, però no individus i gens, pertanyen a categories diferents. No es pot parlar d'un gen que lluita contra altres gens per la supervivència, com si fos una entitat viva, perquè només és informació.

Estem davant d'un interrogant propi de l'observació entre nivells diferents. Ningú te la resposta, encara.

Dedicat als taxistes de gens.

Només és un vehicle.
Una màquina cansada abans de ser intel.ligent.
L'encant d'una fàbrica decadent, a vista de tren.
Pujem al tren. Cantem el blues
de la màquina espatllada.
Cantem el blues de la inconsciència.
És l'hora de la rellotgera cega.


Llegir més..