Volare volare
S'ha comparat sovint les idees als virus, ja que semblen contagiar-se d'una forma epidèmica, salvant les resistències del nostre diguem-ne sistema immunitari mental. D'aquesta analogia en va nèixer la memètica de Richard Dawkins, que actualment s'ha quedat en una via morta, com a teoria que intenta explicar la transmissió cultural. I no sabem amb exactitud en quin sentit es pot salvar. Tot i això, aquesta metàfora ha fet fortuna en la cultura popular. I de fet alguna cosa deu tenir d'interessant, perquè realment sofrim contagis i pandèmies en el territori de les idees.
Dedico les següents línies a les bones idees, a aquests metaforics virus culturals que t'entren al cervell com un bon chute als yonquis de Trainspotting. Al desig de tenir suficient memòria com per acollir-les i executar-les en tota la seva profunditat. I a la Melissa, que era un virus de macro de Word que no era res de l'altre món, però del que em va agradar el nom.
Vull volar, gaudir de memòria il.limitada
Onejar, sentir el suau vertigen de la realitat
sota la llum d’una pluja de bits
Extranyament enfocada,
desconeguda, juganera
sí, desproveïda de grisos aburrits
Vull volar, xutant-me una Melissa!
per aquesta entrada
Deixa el teu comentari