Fenòmens emergents

Continuant l'anterior post, us presento una primera aproximació -encara a les becelores- d'una petita simulació d'una xarxa social visible on-line. En aquesta xarxa es produeix segons els paràmetres que modifiquem, una evolució dels parlants en català i castellà en una determinada població, inspirant-me en l'article d'Strogatz i Abrams que he explicat. Els resultats s'han d'interpretar amb la cautela que ja explicava en l'anterior post i que detallaré més endavant, pensant en que el model és més un generador de pensament sobre l'evolució del nombre de parlants d'una llengua que no pas un sistema de predicció exacte.

Si hi voleu fer un cop d'ull ràpid, només cal que feu clic sobre Configurar i seguidament sobre Som-hi. En color negre apareixen els catalanoparlants i en blanc els parlants en castellà. El gràfic de la part inferior us mostrarà l'augment o davallada de parlants en català respecte al percentatge inicial. És força útil picar sobre el botó de Estructura Xarxa, per visualitzar l'estructura social d'una forma més diàfana. Observarem com configurant, a tall d'exemple, un 40% de parlants en català, i sense factors polítics i educatius que ajudin a la nostra llengua, la majoria de parlants canvien al castellà. Només aconsegueixen resistir petits grups en que els catalanoparlants es reforcen mutuament.
Que passaria si no existís aquest reforç grupal i els catalanoparlants es trobessin encara més dispersos? Si configurem de nou la simulació amb el nou percentatge de parlants en català reduït, per exemple, al 15%, dispersant els parlants, es pot arribar a una extinció. La simulació ens mostra que l'evolució d'una llengua minoritària pot ser un exemple molt interessant de nivells emergents.


Analitzem la simulació en més detall. Es tracta d'una adaptació de Language Change de Uri Willensky, que en el seu cas està a orientat a estudiar els canvis gramaticals dins d'una llengua i que aquí li conferim un nou context. La majoria de paràmetres i estructura d'aquest model són, degudament adaptats, aplicables al model que explico a continuació. Com a idees noves respecte a l'ecuació de l'article esmentat de Nature, i seguint novament les idees d'Strogatz en xarxes socials, he incorporat un model de xarxa social. Altres simulacions també incideixen en la necessitat d'introduir una estructura social i/o espacial. Una idea fonamental radica en que no tots els individus d'una població tenen el mateix nombre de connexions socials i això determina l'estructura de la xarxa. N'hi ha per exemple que en tenen moltes i que són hubs, ponts que conecten diferents comunitats en una mateixa població. D'altres en tenen molts poques i estan pràcticament aillats. L'estructura de la xarxa pot influir notablement en el fenòmens que es puguin donar en el nivell col.lectiu emergent de l'interacció entre els parlants. Concretament, la xarxa es construeix sobre el que es coneix com a enllaç preferencial.

D'altra banda, en el model de l'article esmentat es considera com a factor clau l'estatus social d'un idioma. En la meva simulació són dos els conceptes clau -a banda de l'estructura social-, el Llindar a partir del qual un parlant canvia d'idioma i Factors Sociològics.

El concepte de Llindar es basa en que un parlant dins del seu entorn local, està influit per l'idioma que parlen les persones més rellevants del seu entorn. La variable determina el % de parlants necessari en la xarxa social d'un individu per a que es produeixi el canvi d'idioma. En color vermell més clar o més fosc, es visualitza l'efecte de transició d'una llengua a l'altra.

D'altra banda, el concepte de Factors Sociològics té com a objectiu evitar el reduccionisme de tots els aspectes de la simulació a variables matemàtiques. Enlloc de crear variables específiques per aquells factors sociolinguístics que es considerin clau, com poden ser l'estatus social, l'immersió lingüística o d'altres, i intentar-los mesurar d'una forma objectiva, simplement he considerat una sola variable que permet modificar l'evolució natural de la xarxa social introduint una tendència favorable al català. Això resta capacitat predictiva a la simulació, però li fa guanyar d'explicativa i sobretot evita restringir-nos a un sol factor com l'estatus social i el risc de convertir en xifres exactes allò que potser no es pot convertir.