Fenòmens emergents

Aprofitant el singular vídeo que ha deixat en un comentari el Jordi Calvís, seguim parlant sobre les confusions entre nivells emergents. Es tracta aquesta volta d'uns investigadors japonesos que en una pista circular amb 22 vehicles han aconseguit provocar embussos de tràfic que no tenen una causa aparent. Sovint es pensa que la causa dels embussos són colls d'ampolla, accidents o obres. En el nostre pensament línial, hom dedueix que allò que passa en el nivell col.lectiu, ha de ser degut a alguna causa palpable i definida com l'accident. La realitat que demostra aquest vídeo és que la causa pot ser simplement lleugeres variacions de velocitat. En la seva investigació suggereixen que aquestes fluctuacions poden propagar-se fins al punt de provocar un embús de tràfic monumental quilòmetres més enrera. Confien en trobar el punt de densitat de tràfic crítica a partir de la qual es formen els embussos. La paradoxa és que millorant la fluidesa del tràfic apropant-nos a aquest llindar crític, gràcies per exemple a l'incorporació d'ordinadors en els vehicles, més subtils poden ser les variacions de velocitat que acabin provocant l'embús. Això ens recorda vagament a la metàfora de la papallona de Lorenz, que en el seu batre les ales és capaç de provocar una tormenta a l'altra punta del món. El meteoròleg Edward Lorenz al.ludia a la extraordinària sensibilitat que pot mostrar el clima a ínfims canvis en les condicions inicials. Perquè se'ns fa tan díficil creure que un canvi aparentment trivial en les condicions atmosfèriques pugui provocar un efecte tan considerable? Tots aquests pensaments línials estan conectats, necessitem pensar que tots els nivells del més gran al més petit, tenen una continuitat en el comportament, les mateixes regles de joc. La cadena causal és la mateixa per la qual es pensava que el món a nivell microscòpic es comportava idènticament al món macroscòpic dels àtoms, i tot es tallava sota el patró de la física newtoniana. Fins que va arribar la física quàntica i va demostrar que les partícules subatòmiques mostren comportaments que sovint no tenen res a veure amb el món de mida humana en el que estem acostumats a viure. Encara avui en dia ens resistim a aceptar-ho qualificant aquests fenòmens amb l'adjectiu d'extranys, com si pertanyessin a un altre univers.

El paral.lelisme amb la física és interessant perquè justament, com es menciona en l'estudi, els embussos de tràfic són ampliament estudiats dels anys 90 ençà com a sistemes de partícules, on la interacció d'aquestes partícules en el nivell micro pot provocar un dràstic efecte no-linial en el nivell macro que és l'embús. I de fet, podem comprovar que l'estudi d'aquests investigadors japonesos s'ha publicat en el New Journal of Physics.

Vivim una època en que els fenòmens col.lectius on es produeix una interacció no linial i descentralitzada ens desconcerten completament. No sabem molt bé com és posible que fructifiqui la Wikipedia o els grans projectes de programari lliure. Molta gent es sorpren que de l'aparent caos wikipedaire o del basar del codi lliure com en diria l'Eric Raymond, en sorgeixi quelcom que mostra com a mínim un cert nivell d'ordre, i en molts casos una arquitectura robusta. Anem a palpentes intentant deduir -emprant les mateixes regles amb les que jutjem els comportaments individuals- aquest fenòmens col.lectius, sense donar-nos compte que en els jocs de pati del nivell col.lectiu sorgeixen noves regles.

Deu n'hi dó el que donen de si els embussos de tràfic, eh?