Fenòmens emergents

Seguint amb la metàfora de les idees com a virus. En un món com el nostre en que rebem milers d'impactes publicitaris al dia i sobredosis continuades d'informació de la xarxa i dels mitjans, cada vegada més, aixequem barreres per immunitzar-nos d'aquest excés, d'aquesta sobre-excitació neuronal. Les idees necessiten llavors transformar-se en cavalls de troia per burlar les nostres defenses, aconseguir que obrim les portes de la nostra ment. I si s'han guanyat la nostra confiança, han de saber aprofitar la primera incursió. Perquè la primera vegada sempre és la primera vegada.


Sí, sí, sí. Màquina espatllada
crec haver descobert un secret de tu
que ni els policies de la teva nit
poden descobrir - encara que
cada batec del teu cor els hi arribi
sobradament digitalitzat -

No hi ha res com la primera infecció.

Devores el virus sense saborejar-lo
o pot ser el virus et devora a tu.
plaer absolut que entra com un coet
rampell de satisfacció que se’n va
com els meus somnis

Debades ressonen les alarmes
de les patrulles antivirus
quan la feram és a dins teu
i ja és tu, i tu ets ella,
en amorosa i tensa simbiosi.

Ja la poden matar, ja,
que rebrotarà,
perquè el teu cos
només és un trosset
del seu

Això sí.
Ningú com la teva pensalla sap que
la segona infecció s’ha de fer esperar
per a que sigui bona.

Perquè si el virus és dels bons,
deixaràs que es retroalimenti
el seu gust en la teva boca.

[ Bits aquàtics que flueixen suaument
inundant les capes més baixes
del teu software ]

:-o h s í