Fenòmens emergents

Que manté viu el català en una població on només el 15% dels habitants el parlen? Podem imaginar que hi ha tot un seguit de factors que ajuden a la resistència: la immersió linguïstica a les escoles, la defensa de la pròpia identitat, que la llengua mantingui el seu estatus social, mitjans de comunicació en català com TV3, etc..

En la simulació la forma de configurar aquests factors és donant un valor al botó Factors Sociològics, amb el que indiquem que la llengua està rebent una ajuda positiva front al que seria l'evolució natural de la xarxa social. Per posar un exemple, si configurem aquest valor en 0.0325, la situació ja no deriva en una extinció, sinó que la llengua resisteix. Un resultat típic és després d'una lleugera davallada inicial, la evolució repunta fins a incrementar suament i estabilitzar-se finalment en uns punts per damunt del 15% inicial de parlants en català. Sovint és pot observar com es formen visualment dins de la xarxa, grups de catalanoparlants que es reforcen entre ells. En determinats casos podem observar com el percentatge de parlants creix fins arribar a un 30% de la població, i fins i tot més. Perquè en un casos el nombre de parlants s'estabilitza en un 18 o 19% i en d'altres pot arribar al 30? La raó radica en la estructura inicial de la xarxa social, que en cada simulació que fem, distribueix de forma diferent els parlants. Els parlants interactuen i les influències en l'ús de la llengua que reben de les persones més properes com la familia o els amics, si es produeix o no cert grau d'agrupament, si existeixen enllaços de llarga distància amb d'altres comunitats, etc.. influeixen notablement en que acabin parlant un o altre idioma. Això pot donar a lloc a resultats sorprenents, perquè la interacció que és produeix és molt complexa i rica en comportaments, de forma que parlants que a primer cop d'ull semblaria que han de mantenir el català el deixen de parlar o a l'inversa.


Imaginem ara una població de 15% on el factor sociològic més determinant en la supervivència de la llengua és l'identitari, la defensa d'una identitat cultural. En aquest cas és ben evident que aquest factor només afecta als que ja són catalanoparlants, i més tangencialment a una part dels parlants de l'idioma dominant, ja que una part rellevant o la majoria d'aquests últims no compartiran aquests sentiments identitaris. Per defecte la variable Factors Sociològics s'aplica a tots els individus de la xarxa social, però modificant lleugerament el codi de la simulació podem fer que només s'apliqui als que ja són parlants en català i només parcialment, en major o menor grau, als parlants de l'idioma dominant. Vet aquí els resultats.